Objectius de la sessió:

OE1: Comprendre l’impacte de l’ús de les pantalles en la regulació emocional i conducta dels infants amb Trastorn de l’Espectre Autista, donant rellevància a les dificultats associades com la frustració o rigidesa cognitiva.

OE2: Aprendre estratègies i eines educatives concretes que facilitin una gestió més adequada de l’ús de les pantalles en el context familiar.

OE3: Identificar situacions quotidianes amb dispositius que dificulten la conciliació i dinàmica familiar.

OE4: Afavorir la reflexió sobre les pràctiques educatives fomenten respostes i solucions més coherents i ajustades davant situacions de conflicte.

Descripció de la intervenció:

Recursos i evidències utilitzades:

• PowerPoint
• Fitxa gestió de pantalles a casa
• Formulari d’avaluació de la sessió: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdeun65AzpYRKjuEI65Kq-fQBikUf2FUgGCYnVu1_Y2Otq-qA/viewform?usp=header 
• Casos per analitzar

CARPETA MATERIAL: https://drive.google.com/drive/folders/1YaCFZavx0rqDekwqJguA-IDcW_BdTzpc?usp=sharing

Avaluació de la sessió:

L’avaluació de la intervenció s’ha basat i realitzat amb els objectius que es van concretar en la fase de disseny de la intervenció i amb els indicadors que es van plantejar també prèviament. Per poder visualitzar i donar resposta a si s’han arribat a aconseguir o no, s’ha fet una anàlisi de les aportacions de les famílies en les sessions (adjunt a l’annex), s’ha fet una valoració conjunta i en línia entre famílies i professionals sobre la utilitat dels materials i recursos utilitzats i s’ha observat de manera directa la participació de les famílies en el grup. A continuació, l’avaluació de cada ítem avaluatiu que es va proposar per la proposta dissenyada.

En primer lloc, pel que fa a la comprensió de l’impacte de les pantalles en els infants amb TEA, és un punt que des d’un inici, en les sessions, estava en la consciència dels progenitors. Tots ells/es eren conscients que els seus infants tenien reaccions i actituds diferents davant les pantalles. Quan es va explicar les característiques del trastorn al costat de l’efecte que tenen les pantalles, de manera visual, moltes famílies van comprendre per què molts límits que intentaven aplicar per gestionar les pantalles a casa no funcionaven.  A més a més, després es van explicar cinc casos d’exemples i les seves pròpies experiències, i la majoria dels progenitors s’havia d’identificar amb facilitat quin era el factor de risc que s’estava portant a terme amb la pantalla que impactaria en l’infant. Molts dels riscos que veien estaven relacionats en la incapacitat dels infants de gestionar la frustració, la focalització que poden tenir cap a activitats tan estimulants o el desordre mental que poden tenir si no hi ha una mateixa rutina per utilitzar la pantalla. Per tant, les aportacions en les converses i les diverses activitats afirmen que l’objectiu ha estat assolit.

En segon lloc, l’adquisició d’estratègies educatives, va estar plantejada amb una explicació de les estratègies més útils i després es van anar aplicant als casos que s’havia comentat anteriorment i les experiències que ells/es mateixos deien. Les famílies van participar de manera activa en el plantejament de diverses estratègies i recursos davant diferents situacions i van saber ajustar cada eina al cas que es plantejava. La majoria dels recursos que proposaven, anaven al voltant de les normes i horari anticipats, la validació emocional i la visualització del temps. Encara que van saber respondre prou bé a les situacions, algunes famílies no van acabar de trobar la resposta correcta a la situació que vivien a casa o no acabaven d’entendre que el seu infant no tenia maldat davant ells quan li ficaven límits, sinó que no s’estaven posant de la manera correcta. Les professionals del grup em van convidar a resoldre en personal aquelles situacions on vaig intentar parlar de la validació emocional i del llarg procés de posar estratègies per gestionar les pantalles i que els límits a poc a poc s’estableixin.

En tercer lloc, pel que fa a la valoració de la utilitat i sentit que tenia la sessió sobre la gestió de les pantalles i les eines que es van proporcionar, va ser bastant positiva. Al final de la sessió les famílies van omplir un formulari, adjunt en l’annex, on es plantejava diversos punts parlats en la sessió i si es considerava que s’havien respost bé; com per exemple, la utilitat de les estratègies en el seu cas personal, la identificació dels riscos de les pantalles amb el seu infant, la utilitat de compartir-ho amb altres famílies i saber de les seves eines… En general, totes les puntuacions marcaven 4-5 (1 gens aconseguit, 5 molt aconseguit). En general, tant en el formulari com pels comentaris del final de la sessió moltes famílies es van emportar alguna estratègia nova per aplicar. 

Per acabar, l’objectiu sobre si els aprenentatges es poden transferir a la seva realitat familiar, la majoria de les famílies van saber identificar una estratègia per intentar gestionar de millor manera els límits o reenfocar una estratègia que aplicaven de manera incorrecta. La majoria de les famílies van optar per la validació emocional, en la qual no només es gestiona la pantalla, sinó, que s’ensenya a l’infant a verbalitzar i gestionar la seva frustració davant els límits de l’adult. En alguns dels casos més extrems, de la mala gestió de les pantalles, es va optar per reenfocar els interessos que tenien dins les pantalles i cercar activitats externes amb el mateix interès però sense pantalles. Per exemple una nena amb obsessió amb un joc de cavalls en la tauleta tàctil, apuntar-la a hípica. Així i tot, penso que aquest punt no és del tot aplicable o amb ple sentit, doncs, es necessitaria un seguiment més constant amb les famílies per veure si aquella estratègia que havien escollit, realment els funcionava. 

Per tant, en conjunt es pot dir que tots els objectius marcats inicialment es van aconseguir de manera positiva, gràcies a la participació activa de les famílies, la qualitat de les aportacions i experiències compartides i la facilitat que van tenir per aplicar les estratègies comentades a les seves realitats. Com a resultat, va ser una activitat significativa, útil i clara. Així i tot, després de finalitzar la intervenció es pot visualitzar la necessitat de més temps per poder acompanyar a les famílies en l’aplicació de les estratègies i proporcionar una mica més d’espai de compartir, perquè les famílies es puguin recomanar arrel el modelatge.

Anàlisi de les estratègies psicopedagògiques:

Aquesta sessió final va cercar que les famílies poguessin reflexionar i modelar-se entre elles sobre l’ús de les pantalles. La manera de coordinar la sessió va facilitar les estratègies modelades, l’anàlisi de casos reals, la validació emocional i l’aprenentatge compartir.

A més a més, em va ajudar a desenvolupar estratègies com el treball col·laboratiu amb altres professionals, l’anàlisi de necessitats dels participants i la capacitat d’adaptar les sessions al que comuniquen.

Marc normatiu i ètic:

Aquesta intervenció ha estat emmarca dins d’un marc normatiu. Per una banda, tenint en compte la Convenció sobre els Drets de les persones amb discapacitat, s’ha acompanyat i donat suport a les famílies. Per altra banda, la LOMLOE, parla dels principis d’inclusió on les famílies també han de ser ateses. Per tant, eticament, aquesta intervenció ha estat acertada. 

Bibliografia:

Agut, M. P. M. (2021). Análisis de la LOMLOE (Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación) y su repercusión en los profesionales de la educación no formal: Equidad, inclusión, servicio a la comunidad (APS), educación para la sostenibilidad y la ciudadanía mundial. Quaderns d’animació i educació social, (33), 11. 

Carretero, B. R., Santacreu, M. S., & Rocabert, M. S. (2026). Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP): entre el dret i la realitat. Present i futur d’un ofici que es construeix. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (63), 136-141. 

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. 

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes (Vol. 86). Harvard university press.