La realització de les meves pràctiques a la fundació ADANA ha estat una experiència molt intensa, enriquidora i completa tant en l’àmbit professional, acadèmic i personal. Gràcies a la riquesa i varietat d’activitats i intervencions en les quals m’han deixat participar, he pogut conèixer de molt a prop moltes tasques i estratègies de la professió de psicopedagog. A més a més, en contextos no només educatius, sinó que clínics i familiars.  Una de les característiques que més m’ha marcat ha sigut la rellevància que li donaven tots els professionals del centre a les coordinacions entre professionals interns i externs del centre; per tal de donar respostes i intervencions ajustades a cada infant, centre o família a les quals atenien.

Pel que fa a la meva intervenció, ha estat un aprenentatge molt enriquidor, ja que no ha sigut només una intervenció sinó el conjunt de fases que he hagut de realitzar per poder donar resposta a una necessitat que vaig observar des de l’inici de les intervencions amb les famílies amb infants amb TEA. He après a com fer una bona anàlisi de necessitat, planificació, disseny, ajust i implementació d’una intervenció. A més a més, la temàtica i el context en el qual vaig realitzar-les em van fer sentir molt segura, perquè al ser mestre d’educació especial, els contextos de les famílies i les característiques dels seus infants eren conegudes per mi. El bon feedback de les professionals i les famílies m’ha ajudat a agafar més confiança en la meva presa de decisions i capacitat d’intervenir com a assessora educativa. També he après que una intervenció necessitada de constant revisió i flexibilitat, ja que les necessitats de cada participant poden anar-se modificant i, per tant, s’ha d’ajustar a la resposta perquè sigui de qualitat. 

Les pràctiques també m’han ajudat a entendre la rellevància de les lleis com la LOMLOE o el Decret 150/2017 on es defensa aquesta atenció amb adaptacions constants tant per les famílies com pels infants. Són les bases perquè tots els professionals anem a una i garantim les ajudes necessàries a tothom.

Finalment, considero que aquestes pràctiques han afavorit a la meva identitat professional com a psicopedagoga i mestra d’educació especial. La gran varietat de contextos, la flexibilitat, la rellevància de la bona coordinació i la magnífica gestió que tenen a la fundació, em tornen a confirmar que la professió de psicopedagoga on orientem famílies, infants i entitats són imprescindibles per una societat més inclusiva, ètica i ajustada a les necessitats de cada persona.

Objectius de la sessió:

• Parla de la conducta en infants amb TEA
• Estratègies de regulació infantil
• Estratègies de regulació dels adults
• Eines o serveis que poden ajudar en cas de crisi conductual

Descripció de la intervenció:

Aquesta sessió estava més ben enfocada a un necessitat que es va visualitzar en algunes de les famílies que participaven en el grup. La conducta és una de les principals fonts d’estrès i falta de conciliació familiar quan hi ha infant amb crisis conductuals.

La sessió volia de manera formativa fer uns 30 minuts d’explicació de perquè es dona i les estratègies per redirigir-les. Després tota la resta de la sessió estava més enfocada a la pràctica a través d’un lloc de cartes o sortien diverses situacions, eines, límits, actituds i serveis. Les famílies havien de combinar totes aquestes targetes amb la finalitat de donar resposta a situacions amb les quals es troben o es poden trobar en el seu dia a dia.

Finalment, es va deixar un espai perquè les famílies poguessin explicar una mica les seves vivències davant la conducta dels seus infants.

Recursos i evidències utilitzades:

• Joc amb targetes
• PowerPoint de la fundació  (confidencial)

Aquesta sessió, no l’hi he volgut classificar com les altres perquè penso que va ser molt més que una intervenció psicopedagògica. La conducta indisciplinada amb infants amb TEA, porta molts cops als seus progenitors fins al límit. La sessió es va veure modificada amb el pas d’aquesta doncs més d’una família es va rompre a plorar per les seves situacions familiars. La figura dels professionals, no era de donar resposta, sinó, d’acompanyar i ajudar a aquestes famílies abraçar les seves realitats.

Molts cops, podem enfocar el nostre treball com una feina senzilla i sistematitzada, però, en veritat requereix de molta escolta i empatització doncs acompanyament molts cops a persones vulnerables.

Si hagués de fer l’avaluació d’aquesta activitat, clarament no seria com les altres, doncs no es va aconseguir portar a terme tots els objectius dels quals es van parlar, però, l’actuació com a professionals va ser la més enriquidora on el treball en equip, la escolat, l’anàlisi de necessitats, i la capacitat de donar resposta adapta van ser increïbles.

En el Decret 150/2017, es para d’inclusió, però no només en les aules, sinó en les famílies i els espais públics. Les famílies són les primeres que necessiten estar acompanyades en moments de dificultat.

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

Objectius de la sessió:

OE1: Comprendre l’impacte de l’ús de les pantalles en la regulació emocional i conducta dels infants amb Trastorn de l’Espectre Autista, donant rellevància a les dificultats associades com la frustració o rigidesa cognitiva.

OE2: Aprendre estratègies i eines educatives concretes que facilitin una gestió més adequada de l’ús de les pantalles en el context familiar.

OE3: Identificar situacions quotidianes amb dispositius que dificulten la conciliació i dinàmica familiar.

OE4: Afavorir la reflexió sobre les pràctiques educatives fomenten respostes i solucions més coherents i ajustades davant situacions de conflicte.

Descripció de la intervenció:

Recursos i evidències utilitzades:

• PowerPoint
• Fitxa gestió de pantalles a casa
• Formulari d’avaluació de la sessió: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdeun65AzpYRKjuEI65Kq-fQBikUf2FUgGCYnVu1_Y2Otq-qA/viewform?usp=header 
• Casos per analitzar

CARPETA MATERIAL: https://drive.google.com/drive/folders/1YaCFZavx0rqDekwqJguA-IDcW_BdTzpc?usp=sharing

Avaluació de la sessió:

L’avaluació de la intervenció s’ha basat i realitzat amb els objectius que es van concretar en la fase de disseny de la intervenció i amb els indicadors que es van plantejar també prèviament. Per poder visualitzar i donar resposta a si s’han arribat a aconseguir o no, s’ha fet una anàlisi de les aportacions de les famílies en les sessions (adjunt a l’annex), s’ha fet una valoració conjunta i en línia entre famílies i professionals sobre la utilitat dels materials i recursos utilitzats i s’ha observat de manera directa la participació de les famílies en el grup. A continuació, l’avaluació de cada ítem avaluatiu que es va proposar per la proposta dissenyada.

En primer lloc, pel que fa a la comprensió de l’impacte de les pantalles en els infants amb TEA, és un punt que des d’un inici, en les sessions, estava en la consciència dels progenitors. Tots ells/es eren conscients que els seus infants tenien reaccions i actituds diferents davant les pantalles. Quan es va explicar les característiques del trastorn al costat de l’efecte que tenen les pantalles, de manera visual, moltes famílies van comprendre per què molts límits que intentaven aplicar per gestionar les pantalles a casa no funcionaven.  A més a més, després es van explicar cinc casos d’exemples i les seves pròpies experiències, i la majoria dels progenitors s’havia d’identificar amb facilitat quin era el factor de risc que s’estava portant a terme amb la pantalla que impactaria en l’infant. Molts dels riscos que veien estaven relacionats en la incapacitat dels infants de gestionar la frustració, la focalització que poden tenir cap a activitats tan estimulants o el desordre mental que poden tenir si no hi ha una mateixa rutina per utilitzar la pantalla. Per tant, les aportacions en les converses i les diverses activitats afirmen que l’objectiu ha estat assolit.

En segon lloc, l’adquisició d’estratègies educatives, va estar plantejada amb una explicació de les estratègies més útils i després es van anar aplicant als casos que s’havia comentat anteriorment i les experiències que ells/es mateixos deien. Les famílies van participar de manera activa en el plantejament de diverses estratègies i recursos davant diferents situacions i van saber ajustar cada eina al cas que es plantejava. La majoria dels recursos que proposaven, anaven al voltant de les normes i horari anticipats, la validació emocional i la visualització del temps. Encara que van saber respondre prou bé a les situacions, algunes famílies no van acabar de trobar la resposta correcta a la situació que vivien a casa o no acabaven d’entendre que el seu infant no tenia maldat davant ells quan li ficaven límits, sinó que no s’estaven posant de la manera correcta. Les professionals del grup em van convidar a resoldre en personal aquelles situacions on vaig intentar parlar de la validació emocional i del llarg procés de posar estratègies per gestionar les pantalles i que els límits a poc a poc s’estableixin.

En tercer lloc, pel que fa a la valoració de la utilitat i sentit que tenia la sessió sobre la gestió de les pantalles i les eines que es van proporcionar, va ser bastant positiva. Al final de la sessió les famílies van omplir un formulari, adjunt en l’annex, on es plantejava diversos punts parlats en la sessió i si es considerava que s’havien respost bé; com per exemple, la utilitat de les estratègies en el seu cas personal, la identificació dels riscos de les pantalles amb el seu infant, la utilitat de compartir-ho amb altres famílies i saber de les seves eines… En general, totes les puntuacions marcaven 4-5 (1 gens aconseguit, 5 molt aconseguit). En general, tant en el formulari com pels comentaris del final de la sessió moltes famílies es van emportar alguna estratègia nova per aplicar. 

Per acabar, l’objectiu sobre si els aprenentatges es poden transferir a la seva realitat familiar, la majoria de les famílies van saber identificar una estratègia per intentar gestionar de millor manera els límits o reenfocar una estratègia que aplicaven de manera incorrecta. La majoria de les famílies van optar per la validació emocional, en la qual no només es gestiona la pantalla, sinó, que s’ensenya a l’infant a verbalitzar i gestionar la seva frustració davant els límits de l’adult. En alguns dels casos més extrems, de la mala gestió de les pantalles, es va optar per reenfocar els interessos que tenien dins les pantalles i cercar activitats externes amb el mateix interès però sense pantalles. Per exemple una nena amb obsessió amb un joc de cavalls en la tauleta tàctil, apuntar-la a hípica. Així i tot, penso que aquest punt no és del tot aplicable o amb ple sentit, doncs, es necessitaria un seguiment més constant amb les famílies per veure si aquella estratègia que havien escollit, realment els funcionava. 

Per tant, en conjunt es pot dir que tots els objectius marcats inicialment es van aconseguir de manera positiva, gràcies a la participació activa de les famílies, la qualitat de les aportacions i experiències compartides i la facilitat que van tenir per aplicar les estratègies comentades a les seves realitats. Com a resultat, va ser una activitat significativa, útil i clara. Així i tot, després de finalitzar la intervenció es pot visualitzar la necessitat de més temps per poder acompanyar a les famílies en l’aplicació de les estratègies i proporcionar una mica més d’espai de compartir, perquè les famílies es puguin recomanar arrel el modelatge.

Anàlisi de les estratègies psicopedagògiques:

Aquesta sessió final va cercar que les famílies poguessin reflexionar i modelar-se entre elles sobre l’ús de les pantalles. La manera de coordinar la sessió va facilitar les estratègies modelades, l’anàlisi de casos reals, la validació emocional i l’aprenentatge compartir.

A més a més, em va ajudar a desenvolupar estratègies com el treball col·laboratiu amb altres professionals, l’anàlisi de necessitats dels participants i la capacitat d’adaptar les sessions al que comuniquen.

Marc normatiu i ètic:

Aquesta intervenció ha estat emmarca dins d’un marc normatiu. Per una banda, tenint en compte la Convenció sobre els Drets de les persones amb discapacitat, s’ha acompanyat i donat suport a les famílies. Per altra banda, la LOMLOE, parla dels principis d’inclusió on les famílies també han de ser ateses. Per tant, eticament, aquesta intervenció ha estat acertada. 

Bibliografia:

Agut, M. P. M. (2021). Análisis de la LOMLOE (Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación) y su repercusión en los profesionales de la educación no formal: Equidad, inclusión, servicio a la comunidad (APS), educación para la sostenibilidad y la ciudadanía mundial. Quaderns d’animació i educació social, (33), 11. 

Carretero, B. R., Santacreu, M. S., & Rocabert, M. S. (2026). Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP): entre el dret i la realitat. Present i futur d’un ofici que es construeix. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (63), 136-141. 

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. 

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes (Vol. 86). Harvard university press.

Objectius de la sessió:

• Analitzar els interessos restringits i rigidesa cognitiva.
• Identificar els interessos restringits dels infants de cada família
• Observar característiques per gestionar els canvis d’interessos
• Organitzar millor les interaccions de les famílies al llarg de la sessió

Descripció de la intervenció:

Durant aquesta intervenció, s’expliquen els altres dos grans blocs característics del trastorn de l’espectre autista; la rigidesa cognitiva i els interessos restringits. Es torna a utilitzar el PowerPoint que la fundació prepara per a aquest grup d’acompanyament.

Primer s’explica en el fet que consisteix la rigidesa cognitiva i a poc a poc es passa a parla dels interessos restringits. Es dona molta rellevància a què les famílies identifiquin que és un interès restringit i les diverses maneres en les quals pot afectar a la vida dels seus infants.

Entre tots es fa una llista dels interessos restringits més habituals i els que viuen ells a casa. Després s’intenta aplicar la teoria i estratègies per redirigir els interessos a cada cas enllistat.

Recursos i evidències utilitzades:

• PowerPoint de la fundació (confidencial)

Avaluació de la sessió:

La participació en aquesta sessió va ser elevada, i, com en altres sessions, en el moment d’explicar experiències del dia a dia, encara més. Pel que fa a temps, va estar molt just, perquè dues famílies arribaven 20 minuts tards i es va decidir esperar-les, endarrereix-ne encara més el final de les sessions.

Les famílies se senten cada cop més còmodes amb les aportacions. Així i tot, en agafar confiança, també u troben com un espai de desfogament i interrompen a mitja sessió per poder explicar moltes vivenciés por relacionada amb la temàtica. És mantenible que el fet de tenir dues professionals que et poden assessorar, t’inspira per poder preguntar i explicar; però, trenca molt les dinàmiques.

Encara ser un grup psicoeducatiu, que és més aviat formatiu, penso que s’hauria d’enfocar en què el fet de compartir tingui pes i com he dit anteriorment, hi hagi sessions individuals per a cada família de manera trimestral.

Anàlisi de les estratègies psicopedagògiques:

Gràcies a la compartició d’idees de les famílies, es van crear espais de reflexió i anàlisi crítica dels interessos restringits, alhora que la realitat de les vivències i els exemples que van anar aporten els professionals, van facilitar la transferència d’aprenentatges.

Marc normatiu i ètic:

La intervenció s’ha desenvolupat dins del marc normatiu de la LOMLOE i el Decret 150/2017 d’educació inclusiva, d’acord amb els principis d’equitat, inclusió i participació. L’autor Vygotski (1987) para de la rellevància de compartir i, per tant, l’ètica de la confidencialitat i respecte davant totes les dades que es parlin dins del grup.

Bibliografia:

Agut, M. P. M. (2021). Análisis de la LOMLOE (Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación) y su repercusión en los profesionales de la educación no formal: Equidad, inclusión, servicio a la comunidad (APS), educación para la sostenibilidad y la ciudadanía mundial. Quaderns d’animació i educació social, (33), 11.

Carretero, B. R., Santacreu, M. S., & Rocabert, M. S. (2026). Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP): entre el dret i la realitat. Present i futur d’un ofici que es construeix. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (63), 136-141.

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes (Vol. 86). Harvard university press.