La realització de les meves pràctiques a la fundació ADANA ha estat una experiència molt intensa, enriquidora i completa tant en l’àmbit professional, acadèmic i personal. Gràcies a la riquesa i varietat d’activitats i intervencions en les quals m’han deixat participar, he pogut conèixer de molt a prop moltes tasques i estratègies de la professió de psicopedagog. A més a més, en contextos no només educatius, sinó que clínics i familiars.  Una de les característiques que més m’ha marcat ha sigut la rellevància que li donaven tots els professionals del centre a les coordinacions entre professionals interns i externs del centre; per tal de donar respostes i intervencions ajustades a cada infant, centre o família a les quals atenien.

Pel que fa a la meva intervenció, ha estat un aprenentatge molt enriquidor, ja que no ha sigut només una intervenció sinó el conjunt de fases que he hagut de realitzar per poder donar resposta a una necessitat que vaig observar des de l’inici de les intervencions amb les famílies amb infants amb TEA. He après a com fer una bona anàlisi de necessitat, planificació, disseny, ajust i implementació d’una intervenció. A més a més, la temàtica i el context en el qual vaig realitzar-les em van fer sentir molt segura, perquè al ser mestre d’educació especial, els contextos de les famílies i les característiques dels seus infants eren conegudes per mi. El bon feedback de les professionals i les famílies m’ha ajudat a agafar més confiança en la meva presa de decisions i capacitat d’intervenir com a assessora educativa. També he après que una intervenció necessitada de constant revisió i flexibilitat, ja que les necessitats de cada participant poden anar-se modificant i, per tant, s’ha d’ajustar a la resposta perquè sigui de qualitat. 

Les pràctiques també m’han ajudat a entendre la rellevància de les lleis com la LOMLOE o el Decret 150/2017 on es defensa aquesta atenció amb adaptacions constants tant per les famílies com pels infants. Són les bases perquè tots els professionals anem a una i garantim les ajudes necessàries a tothom.

Finalment, considero que aquestes pràctiques han afavorit a la meva identitat professional com a psicopedagoga i mestra d’educació especial. La gran varietat de contextos, la flexibilitat, la rellevància de la bona coordinació i la magnífica gestió que tenen a la fundació, em tornen a confirmar que la professió de psicopedagoga on orientem famílies, infants i entitats són imprescindibles per una societat més inclusiva, ètica i ajustada a les necessitats de cada persona.