2 Juny, 2026

Entrada de conclusió: síntesi, reflexió crítica i valoració transversal del Pràcticum

Júlia Pons Lluch
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada de conclusió: síntesi, reflexió crítica i valoració transversal del Pràcticum

Entrada de conclusió: síntesi, reflexió crítica i valoració transversal del Pràcticum

Júlia Pons Lluch
Visibilitat: Públic - - comentari el Entrada de conclusió: síntesi, reflexió crítica i valoració transversal del Pràcticum
Dimarts, 2 de juny de 2026 1. Visió de conjunt de les pràctiques realitzades Mirant enrere, el Pràcticum al CEIP Tramuntana ha estat un procés d’immersió i aprenentatge global molt enriquidor. D’una banda, la línia principal d’intervenció ha estat de caràcter institucional, liderant el disseny, redacció participativa i posterior validació en claustre del full de ruta metodològic, un document viu que cohesionarà la pràctica educativa del centre de cara al setembre vinent. D’altra banda, aquesta estada també m’ha permès viure…
Dimarts, 2 de juny de 2026 1. Visió de conjunt de les pràctiques realitzades Mirant enrere, el Pràcticum al…
Dimarts, 2 de juny de 2026

1. Visió de conjunt de les pràctiques realitzades

Mirant enrere, el Pràcticum al CEIP Tramuntana ha estat un procés d’immersió i aprenentatge global molt enriquidor. D’una banda, la línia principal d’intervenció ha estat de caràcter institucional, liderant el disseny, redacció participativa i posterior validació en claustre del full de ruta metodològic, un document viu que cohesionarà la pràctica educativa del centre de cara al setembre vinent. D’altra banda, aquesta estada també m’ha permès viure la realitat diària de la psicopedagogia en tota la seva transversalitat: he tingut l’oportunitat d’observar de primera mà l’aplicació del test WISC a diferents infants, participar en el seu procés de correcció posterior, i assistir a les reunions de l’equip de suport. En aquestes sessions hem abordat la gestió de casos altament delicats i he palpat la importància estratègica de coordinar-se amb serveis externs de salut mental, serveis socials o atenció primerenca.

Aquesta segona línia d’acció, més vinculada a l’avaluació individual i a la xarxa interdisciplinària, m’ha aportat un seguit de coneixements pràctics que sincerament no esperava rebre en aquestes pràctiques. M’ha permès descobrir aspectes procedimentals, de gestió de la vulnerabilitat i de coordinació institucional que és completament impossible viure o aprendre a través de les assignatures teòriques del màster. La realitat de veure com es gestiona la col·laboració d’un infant davant una prova formal, o com es prenen decisions crítiques en una reunió de suport enllaçant diferents serveis, ha superat qualsevol expectativa inicial i m’ha ofert un aprenentatge formatiu d’un valor incalculable.

2. Connexió de caràcter acadèmic: El vincle amb el TFM

Donat que el meu recorregut acadèmic va iniciar-se fa quatre anys amb la realització de les assignatures teòriques del màster, la connexió més autèntica, viva i significativa durant aquest Pràcticum s’ha produït amb l’elaboració paral·lela del meu Treball de Final de Màster (TFM). S’ha generat una retroalimentació constant i bidireccional: la investigació i la fonamentació teòrica que anava desenvolupant per al TFM sobre la gestió de conflictes al context escolar han estat la base directa que m’ha permès nodrir, acotar i dissenyar la línia d’actuació integrada al full de ruta. Alhora, l’assistència a les reunions d’equip de suport per tractar casos delicats ha enriquit profundament la mirada del meu TFM, dotant-me de referents reals sobre com la teoria de la intervenció psicopedagògica es tradueix en decisions complexes a la pràctica.

3. Reflexió crítica i valoració personal sobre les competències desenvolupades

Aquest Pràcticum ha marcat un abans i un després en la meva identitat professional. He pogut desplegar i consolidar competències clau des d’una doble vessant: d’una banda, les de caràcter sistèmic i comunitari (l’anàlisi institucional, l’autonomia pedagògica lligada al Decret 41/2025 i la cultura de l’acord), i d’una altra, les competències més diagnòstiques (avaluació psicopedagògica individual i xarxa interdisciplinària). Des d’una mirada crítica, el gran repte ha estat conviure amb la meva identitat com a mestra del centre i com a psicopedagoga en pràctiques, un equilibri que m’ha ensenyat a actuar amb màxima ètica, confidencialitat i empatia. Acabo amb la seguretat que el full de ruta continuarà creixent el curs vinent i amb una visió integral, humana i rigorosa del que significa exercir la psicopedagogia.

Lliurament de l'activitat R1. Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Sexta actuació: presentació al claustre, avaluació col·laborativa del full de ruta i validació de la intervenció (dimarts, 2 de juny de 2026).

Júlia Pons Lluch
Visibilitat: Públic - - comentari el Sexta actuació: presentació al claustre, avaluació col·laborativa del full de ruta i validació de la intervenció (dimarts, 2 de juny de 2026).

Sexta actuació: presentació al claustre, avaluació col·laborativa del full de ruta i validació de la intervenció (dimarts, 2 de juny de 2026).

Júlia Pons Lluch
Visibilitat: Públic - - comentari el Sexta actuació: presentació al claustre, avaluació col·laborativa del full de ruta i validació de la intervenció (dimarts, 2 de juny de 2026).
Dimarts, 2 de juny de 2026 1. Descripció de l’activitat Aquesta passat dimarts hem dut a terme l’acte de cloenda i validació del projecte: la presentació oficial del full de ruta metodològic davant el claustre del CEIP Tramuntana. L’activitat s’ha estructurat en dues fases. En primer lloc, vaig realitzar una exposició detallada al professorat, on vaig desgranar l’estructura final del document, posant èmfasi en els acords de convivència i la seqüenciació de l’oralitat. En segon lloc, vam procedir a l’avaluació…
Dimarts, 2 de juny de 2026 1. Descripció de l’activitat Aquesta passat dimarts hem dut a terme l’acte de…
Dimarts, 2 de juny de 2026

1. Descripció de l’activitat

Aquesta passat dimarts hem dut a terme l’acte de cloenda i validació del projecte: la presentació oficial del full de ruta metodològic davant el claustre del CEIP Tramuntana. L’activitat s’ha estructurat en dues fases. En primer lloc, vaig realitzar una exposició detallada al professorat, on vaig desgranar l’estructura final del document, posant èmfasi en els acords de convivència i la seqüenciació de l’oralitat. En segon lloc, vam procedir a l’avaluació formal de la intervenció. Per fer-ho, vam repartir les graelles d’assoliment d’objectius (nivells excel·lent, avançat i inicial) i, organitzats per parelles, els docents van valorar el grau de compliment dels indicadors proposats. La sessió va transcórrer de manera molt satisfactòria. El professorat va participar activament en l’avaluació i va manifestar de forma unànime la gran utilitat que tindrà el document com a guia d’estructura i acollida per al curs que ve.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

Aquesta activitat d’avaluació final és la prova directa de l’assoliment de l’O.E.2.2, ja que l’acte de validar el document en claustre tanca definitivament la transició cap a una cultura de l’acord documentat. D’altra banda, el feedback positiu sobre la funcionalitat del text respon a l’O.E.2.1: el professorat ha reconegut el full de ruta com l’eina pràctica i accessible que l’escola necessitava per garantir la coherència pedagògica. Finalment, la realització de l’avaluació col·laborativa mitjançant les graelles d’objectius ha permès objectivar els resultats de la intervenció, demostrant que s’ha aconseguit recollir i organitzar tota la informació metodològica que abans es trobava dispersa o desorganitzada (O.E.1.1).

3. Reflexió personal

Com a futura psicopedagoga, aquesta sessió ha estat un aprenentatge sobre l’avaluació participativa. Entendre l’avaluació no com un tràmit burocràtic final, sinó com un espai de reflexió compartida, ha donat un valor afegit a la intervenció. Veure com els mestres debatien per parelles sobre els indicadors d’assoliment m’ha confirmat que el full de ruta ja no és “el meu projecte”, sinó que ha passat a ser un actiu del centre.  Aquest procés de validació i la unificació de criteris respon de manera directa al Decret 41/2025, d’1 d’agost, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de l’educació primària a les Illes Balears; aquest marc legal insta els centres a fer ús de la seva autonomia pedagògica per coordinar accions que assegurin el desenvolupament competencial de l’alumnat a través d’una línia educativa coherent i de qualitat. La intervenció ha servit així com a catalitzador per a una regulació institucional emparada en la normativa autonòmica real.

4. Les evidències

  • Graelles d’avaluació dels objectius del projecte complimentades pel professorat per parelles.

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta jornada final és molt positiva. L’ús de les graelles d’objectius ha estat un encert metodològic, ja que ha permès quantificar i qualificar l’èxit de la intervenció d’una manera clara i compartida. Les dades recollides a les graelles situen la gran majoria dels indicadors en el nivell excel·lent, especialment pel que fa a la sistematització de la pràctica oral i la utilitat del document. L’alta satisfacció mostrada pel claustre és l’indicador de qualitat més gran que podíem obtenir, garantint que el projecte té una base sòlida per ser sostenible en el temps.

6. Observacions personals

Tanco aquest diari de pràctiques amb una sensació de plenitud i empoderament professional difícil de descriure. Presentar el fruit de tantes hores de feina i veure com els meus companys i companyes del claustre n’agraeixen la utilitat per al futur de l’escola ha estat el millor reconeixement possible. Acabo les pràctiques amb la seguretat que el CEIP Tramuntana queda amb una estructura més forta i amb la convicció personal que el diàleg, el rigor i l’empatia són les millors eines de la psicopedagogia.

7. Bibliografia

Decret 41/2025, d’1 d’agost, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de l’educació primària a les Illes Balears. https://www.caib.es/sites/lomloe/ca/prim_normativa/

Lliurament de l'activitat R1. Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

Quinta actuació: ajustos tècnics del document final, tancament per al claustre d’avaluació i disseny del pla de continuïtat (dimecres 27 de maig de 2026)

Júlia Pons Lluch
Visibilitat: Públic - - comentari el Quinta actuació: ajustos tècnics del document final, tancament per al claustre d’avaluació i disseny del pla de continuïtat (dimecres 27 de maig de 2026)

Quinta actuació: ajustos tècnics del document final, tancament per al claustre d’avaluació i disseny del pla de continuïtat (dimecres 27 de maig de 2026)

Júlia Pons Lluch
Visibilitat: Públic - - comentari el Quinta actuació: ajustos tècnics del document final, tancament per al claustre d’avaluació i disseny del pla de continuïtat (dimecres 27 de maig de 2026)
Dimecres, 27 de maig de 2026 1. Descripció de l’activitat Aquesta setmana ha estat centrada en la darrera fase de redacció tècnica i poliment del full de ruta metodològic conjuntament amb la meva tutora de pràctiques. Analitzant de prop el buidatge, vam veure imprescindible acotar determinats aspectes inicials que eren massa ambiciosos per fer el document realment operatiu. El canvi més significatiu ha estat la incorporació definitiva de la línia d’actuació davant els conflictes, un pilar que respon a una…
Dimecres, 27 de maig de 2026 1. Descripció de l’activitat Aquesta setmana ha estat centrada en la darrera fase…
Dimecres, 27 de maig de 2026

1. Descripció de l’activitat

Aquesta setmana ha estat centrada en la darrera fase de redacció tècnica i poliment del full de ruta metodològic conjuntament amb la meva tutora de pràctiques. Analitzant de prop el buidatge, vam veure imprescindible acotar determinats aspectes inicials que eren massa ambiciosos per fer el document realment operatiu. El canvi més significatiu ha estat la incorporació definitiva de la línia d’actuació davant els conflictes, un pilar que respon a una necessitat viva del centre. La feina intensa ha donat fruits i hem deixat el document enllestit i a punt per al claustre final d’avaluació. No obstant això, som conscients que la transformació metodològica requereix temps, per tant, hem planificat aprofitar el que queda de curs i, especialment, el setembre vinent per continuar desplegant i consolidant aquesta feina. El fet que jo també formi part de l’escola com a mestra del claustre esdevé un factor clau, ja que em permetrà liderar i donar continuïtat a un projecte que tot just s’ha encetat, però que té un potencial institucional enorme.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

En primer lloc, el procés d’acotar i reajustar el text respon a l’O.E.2.1, ja que l’objectiu no és redactar un document teòric, sinó garantir la funcionalitat i utilitat real de la guia per al dia a dia del professorat. En segon lloc, la inclusió de la resolució de conflictes en el text definitiu compleix l’O.E.1.1, aconseguint recollir i estructurar sota un criteri unificat aquelles pràctiques que fins ara depenien de la voluntat individual de cada docent. Finalment, deixar el document enllestit per al claustre d’avaluació posa les bases de l’O.E.2.2 (cultura de l’acord documentat). Dissenyar aquesta continuïtat de cara al setembre vinent assegura que el full de ruta no quedi en una intervenció puntual de pràctiques, sinó que esdevingui una estructura viva que garanteixi a llarg termini la coherència pedagògica i l’estabilitat de l’infant en el centre.

3. Reflexió personal

Aquesta setmana m’ha permès aprofundir en el concepte de sostenibilitat de la intervenció des de l’assessorament psicopedagògic. Un dels grans riscs dels projectes externs és que decaiguin quan marxa l’assessor. En el meu cas, la meva doble identitat com a mestra del centre i futura psicopedagoga trenca aquesta barrera. L’acte de reajustar el document amb la tutora m’ha ensenyat que avaluar i regular l’ambició del projecte a temps és un exercici de responsabilitat professional. Com afirma Monereo (2022), la intervenció psicopedagògica ha de generar un espai de co-construcció que transformi de manera real la identitat de la institució. Deixar el full de ruta preparat per al claustre de validació, sabent que al setembre podré seguir estant a primera línia per acompanyar l’equip en la seva implementació, demostra que el document ha actuat com un autèntic motor de canvi que continuarà bategant el curs vinent.

4. Les evidències

  • Presentació preparada del que representarà el “Full de Ruta Metodològic” per fer davant el claustre.

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta fase de tancament i projecció és molt bona. Haver aconseguit un equilibri entre el realisme de la pràctica (acotant el text) i la inclusió d’aspectes tan urgents com els conflictes avalua positivament la plasticitat de la intervenció. L’aliança amb la meva tutora ha tornat a ser el motor clau: el fet de tancar el document per al claustre final no es percep com un punt final del treball, sinó com un punt i seguit estratègic que ens garanteix tenir el vistiplau de tot el centre abans d’acabar el curs actual.

6. Observacions personals

Em sento molt emocionada i satisfeta pel gir que està prenent el projecte. Portar aquest ritme intens de redacció ha estat cansat, demanant hores extra de coordinació amb la tutora, però veure el document enllestit compensa tot l’esforç. Aquesta setmana he viscut de prop el que significa dissenyar una intervenció amb visió de futur: el potencial del full de ruta és immens i, saber que el curs vinent podré continuar empentant aquesta feina des de dins com a mestra del claustre, em dona una motivació extra. Hem aconseguit crear una estructura metodològica real que de veritat servirà d’àncora per al CEIP Tramuntana.

7. Bibliografia

Monereo, C. (2022). La formación de la identidad asesora: crear contextos de intervención a través del diálogo asesor. T. Huguet, E. Liesa & J. Serra-Capallera (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico a debate, 97-114.

Lliurament de l'activitat R1. Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

SESSIÓ 3 INTERVENCIÓ

Núria Franco Darna
Visibilitat: Públic - - comentari el SESSIÓ 3 INTERVENCIÓ

SESSIÓ 3 INTERVENCIÓ

Núria Franco Darna
Visibilitat: Públic - - comentari el SESSIÓ 3 INTERVENCIÓ
Objectius de la sessió: Analitzar la comunicació i la interacció social amb persones amb TEA Observar arran de vídeos les característiques principals de la dificultat d’interacció Compartir experiències de comunicació errònia dins de casa Descripció de la intervenció: La intervenció continua sent psicoeducativa, per la qual cosa la fonamentació teòrica continua tenint molt de pes. Presentem un PowerPoint entre les tres professionals repartit-nos les explicacions. Primer es comença explicant com és la comunicació bàsica perquè el missatge sigui rebut per…
Objectius de la sessió: Analitzar la comunicació i la interacció social amb persones amb TEA Observar arran de vídeos…

Objectius de la sessió:

  • Analitzar la comunicació i la interacció social amb persones amb TEA
  • Observar arran de vídeos les característiques principals de la dificultat d’interacció
  • Compartir experiències de comunicació errònia dins de casa

Descripció de la intervenció:

La intervenció continua sent psicoeducativa, per la qual cosa la fonamentació teòrica continua tenint molt de pes. Presentem un PowerPoint entre les tres professionals repartit-nos les explicacions.

Primer es comença explicant com és la comunicació bàsica perquè el missatge sigui rebut per un receptor i després anem afegint barreres o límits comunicatius que tendeixen a tenir les persones amb TEA. Parlem de característiques com no mirar als ulls, no saber seguir el fil de les conversacions, interrompre per explicar la idea que ens obsessiona…

Quan ja s’ha explicat, es fiquen un parell de vídeos sobre dos casos on hi ha una interacció social i s’avaleu com han sigut aquestes. Les famílies verbalitzen tot allò que veuen clar i inclòs les característiques que no acaben de veure com es reflecteixen.

Finalment, es deixa un espai més llarg per compartir experiències de la comunicació i amistats dels infants a l’escola o altres espais.

Recursos i evidències utilitzades:

  • PowerPoint fundació ADANA (confidencial)
  • Vídeos per identificar característiques de la interacció social (adjunts a baix)

Avaluació de la sessió:

La sessió ha estat correcta. S’ha fet una explicació coherent i concisa de la fonamentació teòrica sobre la comunicació i interacció. El suport visual és cada cop més claus, ja que les famílies visualitzen millor la informació i després quan s’ho miren a casa se’n recorden.

Així i tot, he tingut la sensació que les professionals s’ha vist una mica desbordades a l’hora de gestionar o portar el debat durant les famílies compartien. Doncs moltes estan saturades amb moltes vivències que els hi passa a casa i no saben esperar el torn o saber quina informació va acordar amb la que es parla i que no.

Per altra banda, penso que es podria realitzar un petit cartell per les famílies on s’estructuri de manera esquemàtica la sessió i puguin posar en marxa canvis o idees a casa seva.

Anàlisi de les estratègies psicopedagògiques:

Al llarg de la sessió s’ha combinat estratègies expositives, visuals i participatives per una millor adquisició i impacte de la sessió sobre la comunicació i interacció de persones amb TEA. Els vídeos han estat una eina psicopedagògica molt bona, perquè davant un cas real o el modelatge les famílies se senten més identificades i, per tant, millora acompanyada. A més a més, ha facilitat als participants identificar conductes més concretes. L’espai final per compartir ajuda a crear un aprenentatge significatiu i de pes pels progenitors, encara que les intervencions haurien d’estar més organitzades o pactades.

Marc normatiu i ètic:

La intervenció s’ha desenvolupat dins del marc normatiu de la LOMLOE i el Decret 150/2017 d’educació inclusiva, d’acord amb els principis d’equitat, inclusió i participació. L’autor Vygotski (1987) para de la rellevància de compartir i, per tant, l’ètica de la confidencialitat i respecte davant totes les dades que es parlin dins del grup.

VÍDEOS

The Good Doctor [04×13] – Eres el padre, no el médico

Los Zapatos de Luis – Corto animado que explica el autismo e inclusión – Louis’ Shoes

Bibliografia:

Agut, M. P. M. (2021). Análisis de la LOMLOE (Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación) y su repercusión en los profesionales de la educación no formal: Equidad, inclusión, servicio a la comunidad (APS), educación para la sostenibilidad y la ciudadanía mundial. Quaderns d’animació i educació social, (33), 11.

Carretero, B. R., Santacreu, M. S., & Rocabert, M. S. (2026). Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP): entre el dret i la realitat. Present i futur d’un ofici que es construeix. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (63), 136-141.

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes (Vol. 86). Harvard university press.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.

SESSIÓ 2 INTERVENCIÓ

Núria Franco Darna
Visibilitat: Públic - - comentari el SESSIÓ 2 INTERVENCIÓ

SESSIÓ 2 INTERVENCIÓ

Núria Franco Darna
Visibilitat: Públic - - comentari el SESSIÓ 2 INTERVENCIÓ
Objectius de la sessió: Explicar els 4 blocs característics del trastorn de l’espectre autista: comunicació, interesso restringits, interacció social i rigidesa cognitiva.…
Objectius de la sessió: Explicar els 4 blocs característics del trastorn de l’espectre autista: comunicació, interesso restringits, interacció social…

Objectius de la sessió:

  • Explicar els 4 blocs característics del trastorn de l’espectre autista: comunicació, interesso restringits, interacció social i rigidesa cognitiva.
  • Analitzar els principals serveis interns i externs als centres educatius.
  • Observa les diverses comorbiditats amb el TEA.
  • Estudiar els diversos tractaments o assessoraments per aquests infants.
  • Proporcionar un espai segur on compartir experiències sobre les característiques parlades a la sessió.

Descripció de la intervenció:

Les intervencions en un grup psicoeducatiu com aquest, tendeixen a ser més aviat teòriques i no tan experiencials, encara que és evident que hi ha moments de compartir. En aquest cas, el 75% de la sessió estava enfocada en l’explicació esquemàtica i general de què era una persona, concretament un infant, amb trastorn de l’espectre autista, i els quatre pilars on es poden trobar proves pel diagnòstic: comunicació, interacció social, rigidesa cognitiva i interessos restringits.

Després d’aquesta petita introducció que donaria peu a les següents, vam fer una explicació de les causes biològiques del TEA i quins serveis i tractament seran necessaris per a un bon acompanyament des del diagnòstic. En aquest apartat, hi havia un punt on explicava els problemes que es pot trobar una família si no és assessorada a l’inici per serveis i tractaments.

També es va obrir un debat entre les famílies, de manera pensada, que volia fer veure a les famílies quins eren els serveis que se’ls havia garantit davant el diagnòstic i quines característiques dels seus infants van fer dubtar del possible trastorn.

Recursos i evidències utilitzades:

  • PowerPoint de la fundació Adana (confidencial)
  • Material compartit pels pares (adjunta imatge d’un apartat a baix)

Avaluació de la sessió:

La sessió va ser molt ben rebuda per les famílies, moltes que semblaven tenir un coneixement del diagnòstic, van quedar sorpreses sobre la desconeixença d’alguns blocs del trastorn que els seus fills/es vivien. A més a més, al final de la sessió, va haver-hi un parell de famílies que van verbalitzar com aquella sessió els havia fet redirigir la mirada cap al seu infant i les seves limitacions.

En quants l’assoliment dels coneixements que s’han començat ha compartit en aquesta sessió i que se seguiran compartint en altres sessions, es farà una avaluació de les famílies al final de les sessions amb diversos ítems.

Els professionals hem fet una reunió posterior a la sessió on hem visualitzat que no deixem molt espai de parla i que hi ha famílies que necessitant desfogar-se. Per la pròxima sessió deixarem 5 minuts a l’inici i final de cada sessió.

Pel que fa al material, es veu de qualitat i suficient, així i tot, s’hauria de cercar vídeos o imatges on ens veies totes aquelles característiques de les quals es parla.

Anàlisi de les estratègies psicopedagògiques:

Durant la sessió s’han vist diverses estratègies psicoeducatives com l’exposició d’idees amb reforç visual o la reflexió compartida, és a dir, el modelatge.  La combinació entre la fonamentació teòrica i les experiències de les famílies sobre el TEA, ajuda’n a la construcció conjunta d’aprenentatge i l’autoavaluació de les pràctiques educatives de cada família.

Marc normatiu i ètic:

S’emmarca dins de la normativa d’atenció a la diversitat i l’educació inclusiva de la LOMLOE i al Decret d’educació inclusiva. D’aquesta manera, es garanteix un espai inclusiu o el respecte i la integritat són fonamentals pel fet de compartir.

Bibliografia:

Almirall, R., & Huguet, T. (2017). Nou Decret, noves perspectives per a l’educació inclusiva: entrevista a MERCÈ ESTEVE, Subdirectora General d’Ordenació i Atenció a la Diversitat de la Generalitat de Catalunya. ÀÁF Àmbits de psicopedagogia i orientació, (47), 6-13.

Agut, M. P. M. (2021). Análisis de la LOMLOE (Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación) y su repercusión en los profesionales de la educación no formal: Equidad, inclusión, servicio a la comunidad (APS), educación para la sostenibilidad y la ciudadanía mundial. Quaderns d’animació i educació social, (33), 11.

Lliurament de l'activitat R4

Debat

No hi ha comentaris.