Dimarts, 19 de maig de 2026

1. Descripció de l’activitat

Aquesta setmana continuo endinsada en la redacció tècnica del Full de Ruta Metodològic, fent el buidatge de la informació recollida en els enregistraments dels claustres passats. Durant aquest procés d’escriptura, analitzant conjuntament la informació amb la meva tutora de pràctiques, ens hem adonat d’una mancança crítica a l’escola: la manca d’un criteri unificat en la resolució de conflictes, un aspecte que ha generat força tensions al centre al llarg d’aquest curs. Davant d’això, hem decidit que el document no podia mirar cap a un altre costat. Hem passat moltes hores de feina intensa (estirant les jornades fora de l’horari lectiu) per dissenyar i planificar un nou claustre pedagògic extraordinari. Aquesta sessió es planteja com un espai de trobada per debatre i tancar una línia d’actuació comuna davant els conflictes, la qual s’integrarà immediatament com un pilar fonamental del document del projecte.

2. Objectius relacionats amb l’activitat

En primer lloc, el fet d’organitzar un claustre específic per abordar la convivència respon directament a la necessitat de recollir i consensuar aquelles estratègies que es duien a terme de forma oral o desorganitzada (O.E.2.1); el dia a dia demostra que cada mestre actuava segons el seu propi criteri i que cal unificar la mirada.

En segon lloc, la planificació d’aquesta sessió de treball conjunt és l’eina per guiar l’equip docent cap a la presa de decisions i el pacte d’acords (O.E.1.1), aprofitant la forta feina metodològica que la Cap d’Estudis ja havia iniciat al centre.

Finalment, incloure la resolució de conflictes en el Full de Ruta és l’única manera de transformar la cultura del diàleg en una cultura de l’acord documentat (O.E.2.2). No estem fent un document per “complir”, sinó una estructura organitzativa real: en definir com l’escola actua davant un conflicte, estem creant la base que permetrà que l’infant rebi una educació coherent i de qualitat en el seu pas pel centre (O.E.2.1), ja que la coherència pedagògica és indissociable d’un clima d’aula segur i previsible.

3. Reflexió personal 

Com a futura psicopedagoga, aquesta setmana m’ha servit per entendre que un projecte d’intervenció mai és una línia recta, sinó un procés viu. Des d’una perspectiva de l’assessorament psicopedagògic institucional, l’acte de redactar el Full de Ruta ha funcionat com un “artefacte mediador”. No és només un paper on s’escriu, ha actuat com un mirall que ha fet emergir un problema real (el buit en la gestió de conflictes).

La potència d’aquesta eina de canvi, com s’està movent tot a nivell de centre gràcies a les converses de claustre, demostra que el document té la capacitat d’impulsar l’autoavaluació de la mateixa escola. Si ens haguéssim limitat a documentar el que ja funcionava bé, hauríem fet una feina estètica, però no transformadora. La vertadera qualitat de la intervenció es dona quan ajudem el sistema-escola a mirar les seves contradiccions i a regular-se des del consens.

A més a més, és de vital importància fer front als problemes de convivència i conflicte d’un centre, ja que com bé diu Tirado Ramos (2021), un ambient de respecte a l’aula és una condició necessària i imprescindible per tal que els infants progressin en els seus aprenentatges.

4. Les evidències

• Guió de dinamització i graella de recollida de dades dissenyada per al proper claustre extraordinari.

• Diari de reunions de coordinació “extraescolars” mantingudes amb la Cap d’Estudis.

5. L’avaluació de la intervenció o les activitats

L’avaluació d’aquesta fase és altament positiva i encoratjadora. Tot i que aquesta desviació del pla inicial suposa més càrrega de feina, la plasticitat del projecte per adaptar-se a una necessitat tan urgent és un indicador d’èxit. L’aliança amb la Cap d’Estudis ha estat el motor que ha fet viable aquesta ampliació, el seu lideratge pedagògic i la meva mirada han encaixat perfectament per donar una resposta ràpida a un problema que estava afectant el benestar de l’escola.

6. Observacions personals

Aquesta setmana estic experimentant el que realment significa “fer escola”. Treballar col·laborativament amb la meva tutora, compartint reflexions fora d’hores, està sent un aprenentatge brutal sobre el lideratge educatiu. M’he adonat d’una paradoxa: de vegades, els claustres assumeixen que tenen acords pel simple fet de parlar-ne en els passadissos, però aquesta “falsa sensació de consens” es trenca quan sorgeixen les dificultats del dia a dia. Malgrat el cansament físic de portar aquest ritme tan intens, em sento molt satisfeta de veure que el nostre projecte s’està convertit en l’àncora que el CEIP Tramuntana necessita per aconseguir una pau i coherència metodològica real.

7. Bibliografia 

Tirado Ramos, M. (2021). Escuelas que enseñan: el conocimiento sí importa. Editorial Círculo Rojo.