Des dels inicis de l’abril fins ara, es comparteix amb la psicopedagoga del centre, l’Alícia, el disseny d’intervenció amb la seqüència de les activitats. A la reunió amb ella parlem envers la implementació i seqüenciació i els objectius establerts de cada activitat i dels blocs. També li exposo que la setmana vinent ja tindré els materials acabats de dissenyar per portar a l’escola i compartir-los amb ella, a més de tenir-los per a fer la implementació a l’aula i l’orientació als mestres. Ella em fa un retorn positiu sobre tota la proposta que he plantejat i organitzat, i a partir d’aquest modifico l’activitat del “Diari de les emocions” i l’incorporo al segon bloc, en comptes del tercer. Al tercer bloc incorporo una nova activitat de la dinàmica dels cercles per poder treballar en gran grup la regulació emocional. Per a poder aportar i ajudar-me, l’Alícia m’explica que cada classe té una mascota pròpia i que aquest objecte es pot utilitzar com a simbolisme perquè cada infant parli quan té l’objecte a la mà, i el tutor/a de l’aula pugui fer les sessions amb aquest. També li comento que compartiré el disseny dels materials amb ella i el professorat perquè els puguin adaptar en funció de les necessitats dels infants de l’aula amb les eines digitals. I també que l’escola tindrà el meu material elaborat a disposició, per a utilitzar-lo en el dia a dia com a base de l’activitat. 

Un altre aspecte que hem compartit és que està focalitzat per dur-lo a terme a l’etapa d’Infantil i el Cicle Inicial de Primària, però realment si cada tutor/a adapta el material es poden ampliar als altres cursos. Llavors, en aquest sentit, la concreció d’edat és abstracta, ja que en funció del nivell acadèmic i les necessitats de cada grup es pot implementar i adaptar. Encara que aquest material  està programat per a infants d’Infantil i inicis de l’etapa de Primària. És important remarcar que la finalitat és principalment fer prevenció i treballar les emocions bàsiques i la regulació, per així quan arribin a l’ESO els problemes conductuals es redueixin. També, es fomenta en tot moment la inclusió de tots els infants dins l’aula, en concret, els TEA. I també es treballa la gestió emocional com a punt clau de necessitat vigent al centre en aquestes etapes. 

A més, parlem i concretem els següents punts:

• Acordem fer prèviament dur a terme un assessorament, per part meva, als i les docents de l’etapa d’infantil i el Cicle inicial de Primària per explicar els documents del “Site”, el contingut, les activitats i els materials. També, estarà la tutora del curs de 4t de Primària.
• Tenint en compte i revisant el temps de la meva estada de pràctiques, he fet una petita modificació de la temporalització exposada, la qual és la ideal per implementar els materials. La implementació es farà en gran grup, però seguint la dinàmica dels racons. El temps és el mateix, però es treballa de manera més global. És essencial fer per ordre les activitats començant per les del primer bloc a l’inici, i després continuar amb el segon i el tercer. Però sobretot després de presentar les activitats, i que els infants es puguin familiaritzar amb el contingut. Es durà a terme la dinàmica dels racons perquè es pugui fer en gran grup i específicament dins l’aula ordinària. D’aquesta manera, es promou la inclusió a l’aula integrant el disseny de la proposta a cada grup d’aula. 
• La implementació del projecte d’intervenció finalment es farà a l’etapa d’Infantil, en concret el curs d’I4, ja que és on hi ha més necessitat. A I4 hi ha dos bessons que presenten autisme sever, on la tutora està iniciant la implementació de pictogrames en les rutines del dia a dia. També hi ha un altre infant amb autisme a l’aula, el qual té moltes necessitats emocionals. A més, a I5 hi ha un alumne que no presenta trets autístics, però requereix molta regulació emocional, on aquesta proposta pot ser útil per donar resposta a la seva regulació i conducta. A primer, a segon i a 4t de primària aniria bé aquesta proposta de disseny d’intervenció, ja que a 4t hi ha un alumne amb TEA amb un nivell acadèmic de cicle inicial i una necessitat emocional. Aquest alumne, tal com exposa la tutora i la psicopedagoga, i també corroboro a partir de l’observació directa a l’aula, no expressa les seves emocions a l’aula i per demanar el que vol s’expressa en tercera persona. Li agrada fer joc simbòlic (encara que fa imitació d’aquest) i es relaciona principalment amb infants de Cicle inicial.

 Necessitats detectades en el context (fer-ho amb PREZI)

A l’ESO hi ha molts casos NESE i en general, els mestres són més oberts i estan predisposats en poder donar resposta a les necessitats. A Primària hi ha menys flexibilitat cap a la incorporació i adaptació per promoure la inclusió de l’aula, encara que hi ha molta més dificultat. Fins i tot algún mestre, davant situacions d’infants amb problemes de conducta han exposat que és necessari “penalitzar-los” i baixar-los les notes finals de trimestre. Però, en canvi, els agents externs i la psicopedagoga han establert i dialogat per promoure diverses intervencions de regularització de la conducta que els docents no estan duent a terme en el dia a dia a l’aula. 

Cal destacar també que a Infantil hi ha un malestar docent general davant la sobreprotecció dels pares i mares amb els infants i la sobreexigència que hi ha cap al rol del mestre. Per sort, la ràtio és molt reduïda i hi ha entre tretze i quinze nens per aula. D’aquesta manera, l’atenció pot ser de més qualitat. Hi ha molts casos d’Autisme, generalment un mínim de dos o tres per aula. També hi ha una preocupació per la comunicació, ja que la gran majoria a I3 no parlen o tenen molt poca autonomia i van amb volquer. Són infants poc estimulats en el joc i també les mestres i l’Alícia, la Psicopedagoga, m’han exposat que hi ha una necessitat molt urgent de fer un treball emocional, sobretot de regulació. 

Un dels casos que més preocupa és el de dos bessons d’I4 que presenten autisme sever. La família està en el procés de dol i jutja molt a l’escola, no accepten les necessitats del nen i la nena. L’escola ha exposat que sobretot al nen, no poden atendre’l per manca de recursos, ja que necessita una persona tot el dia al costat d’ell perquè es menja tot, fins i tot pedres, i han d’estar molt alerta. Estan intentant conscienciar a la família que el nen sobretot necessita anar a una escola d’Educació Especial. Requereix espais de calma, de regulació emocional, dels quals l’escola no disposa. Igualment, considero que s’hauria de promoure la inclusió i incorporar una figura de mestre d’Educació Especial per poder donar resposta a aquestes necessitats i casos més de SIEI. A més d’obrir la mirada dels i les docents i fer formacions i implementar rutines per poder ajudar a aquests casos. Això mateix em fa obrir la mirada i entrar en una situació de debat, ja que penso que l’escola ordinària hauria de poder donar resposta també a aquests casos i no derivar directament a les escoles d’Educació Especial. Considero que la dificultat és vigent, però que també s’ha d’intentar donar resposta i com a futura Psicopedagoga penso que es pot intervenir i ajudar a les mestres per establir rutines diàries a partir del suport de l’horari, promoure l’autonomia a partir del modelatge, ensenyar a partir del suport dels pictogrames, fins i tot promoure l’ús del comunicador en cas necessari, poder incorporar un espai de calma i regulació, fer materials específics per respondre a les necessitats, etc. per tal de poder avançar.

També, l’Alícia, la psicopedagoga del centre, m’ha demanat ajuda perquè com a mestra d’Atenció a la Diversitat faig bastants PI i m’ha exposat que a l’escola és ella qui els fa i en alguns casos no sap molt bé si l’estructura i el contingut és adequat. Per aquest motiu, l’he compartit diversos models que tinc i l’he proporcionat aspectes de millora en alguns PI que ella mateixa m’ha ensenyat, ja que he considerat que calia fer objectius més concrets i reals per així poder anar avançant durant el transcurs del curs de manera personalitzada, més que focalitzar-se en el nivell en el qual se situa l’infant o jove. Per exemple, si un infant té un nivell Matemàtic de Càlcul de Cicle Inicial, establir un objectiu clar de quines operacions es plantejen assolir fins a final de curs. Si per exemple, ja sap sumar i restar sense portar, incorporar com a objectiu iniciar les sumes i restes portant. Perquè així sigui un objectiu real que es pot desenvolupar i treballar amb el nen o nena durant el curs i fins i tot modificar o ampliar durant el transcurs d’aquest. D’aquesta manera ens adaptem a la necessitat real i partim d’un punt de coneixement inicial. El retorn de la Psicopedagoga, l’Alícia ha estat positiu i m’ha exposat que els revisarà tenint en compte les meves observacions.