Bon dia,

Soc la Mariona Güell i volia compartir una mica amb vosaltres quines són les meves expectatives davant d’aquest període de pràctiques que ara començo.

Tot i que serà la meva quarta vegada començant un pràcticum, segueixo estant gairebé tan nerviosa com la primera. Suposo que, al final, cada inici remou coses diferents, i en aquest cas encara més, perquè aquestes pràctiques són molt diferents de les anteriors. Jo soc mestra d’Educació Primària i, durant la carrera, vaig fer pràctiques en tres centres públics diferents. Aquesta vegada, però, les faig en un centre privat i, a més, en el marc del màster de Psicopedagogia, fet que fa que visqui aquesta experiència d’una manera completament nova.

Amb aquest pràcticum espero entendre millor com es desenvolupa la tasca psicopedagògica en el dia a dia, especialment en contextos on hi ha alumnat amb necessitats específiques o en situacions de vulnerabilitat. M’interessa molt veure com es detecten aquestes necessitats, com es prenen decisions i com es coordinen els diferents professionals implicats. També em genera molt interès entendre quin és exactament el paper de la psicopedagoga en un centre privat i com s’estableix la relació amb l’escola, amb les famílies i, si cal, amb professionals de l’àmbit clínic. És un dels aspectes que més curiositat em desperta, perquè crec que aquí hi ha una part molt important de la intervenció.

També tinc moltes ganes d’aprendre a mirar les situacions amb més profunditat. No només observar el que passa, sinó començar a entendre què hi ha al darrere, quins factors hi intervenen i quin paper pot tenir la psicopedagogia a l’hora de donar resposta a tot això. M’interessen especialment aspectes com l’acompanyament emocional, la motivació, el vincle educatiu i, en general, tot allò que ajuda a entendre l’alumnat més enllà del rendiment o del que es veu a primera vista.

A nivell personal, crec que aquestes pràctiques també em posaran a prova. M’agradaria guanyar confiança en mi mateixa, sentir-me més segura davant de situacions reals i aprendre a moure’m en aquest nou rol. També penso que em poden anar molt bé perquè tindré una persona al meu costat que m’acompanyarà, em donarà suport i m’ajudarà a prendre decisions de la millor manera possible. Suposo que hi haurà dubtes i moments d’incertesa, però també crec que això forma part del procés d’aprenentatge.

En definitiva, començo aquesta experiència amb moltes ganes d’aprendre, d’anar construint una mirada més professional i, sobretot, d’aprofitar aquest espai per créixer tant personalment com acadèmicament.